Bé diuen que tot s'acaba: el bo i el dolent. En el meu cas, la petita crisi digestiva ("una passa", que diuen als pobles) està remetent sensiblement. Ho sento pels meus alumnes, que quan em perden de vista es posen molt contents.
Avui fa un dia "de gos", un dia que ni sol, ni pluja, ni fred, ni calor, humit, emboirat, trist... Ni els gats de casa tenen ganes de sortir del garatge. No és el d'avui un dia que acompanyi l'optimisme. És ben bé un dia d'estar malalt, o d'estar recollit a casa, o de pensar, o de fer ioga, ves a saber...
Aquesta tarda, com que encara estic una mica "en fase de recuperació", he buscat a la meva biblioteca algun llibre dels que encara tinc pendents de llegir, que són molts. M'he decidit per "Onze minuts" de Paulo Coelho, que comença així: "Vet aquí una vegada, hi havia una prostituta que es deia Maria..." De les cinquanta-quatre pàgines que porto llegides, només en puc escriure un adjectiu: "fantàstic"!
Avui fa un dia "de gos", un dia que ni sol, ni pluja, ni fred, ni calor, humit, emboirat, trist... Ni els gats de casa tenen ganes de sortir del garatge. No és el d'avui un dia que acompanyi l'optimisme. És ben bé un dia d'estar malalt, o d'estar recollit a casa, o de pensar, o de fer ioga, ves a saber...
Aquesta tarda, com que encara estic una mica "en fase de recuperació", he buscat a la meva biblioteca algun llibre dels que encara tinc pendents de llegir, que són molts. M'he decidit per "Onze minuts" de Paulo Coelho, que comença així: "Vet aquí una vegada, hi havia una prostituta que es deia Maria..." De les cinquanta-quatre pàgines que porto llegides, només en puc escriure un adjectiu: "fantàstic"!
3 comentaris:
Si, si ..... la prostituta Marta que és fantàstica.... molt bé, ja m'agrada que estiguis relaxat i t'hagis cuidat molt. Però sàpigues que jo t'he trobat molt a faltar!!! O sigui que si ja estàs millor demà cap a cole eh???? Que no tinc ningú que es rigui de les meves penes i al final és avorrit i tot.
Petònas guapíssim!!!!
Hola María de las Nieves (i mai més ben trobat un nom per a tu com aquest, ja que com tothom sap, quan vénen els primers freds, només se't veu la punta del nas, envoltada de bufandes, abrics, anoracs i si cal de sabates tèrmiques) Quin plaer més enorme poder llegir aquestes línies que m'has enviat... Moltes gràcies xata, a partir de demà mateix intentaré alegrar-te/nos una mica la vida: ja ho saps, cada dia hem de riure molt perquè sinó serà un dia desaprofitat, llençat. Muac, muac, muac.
Yolanda (CABALAS VIRTUALES), muchas gracias por tu comentario, que para mi fue una sorpresa, muy agradable, por cierto. Estoy descubriendo tu interesantísimo blog, pero poco a poco, porque la verdad, la cantidad de información y de consejos prácticos es realmente increíble. Gracias también pues por tu trabajo y por querer compartir con los demás tu tiempo y tus conocimientos. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada