dilluns, 26 de novembre de 2007

...I MÉS VENT. AIXÒ JA TOCA ELS OUS!!!

I quin dia de tramuntana, marededéu! L'Empordà gaudeix de coses meravelloses, és una delícia de terra, però per desgràcia porta en la seva essència aquest cony de ventot, salvatge, huracanat, destructor, inacabable, ensordidor... A d'altres indrets estan ben tocats del bolet (es refereixen a un bolet que sembla que a certes dosis té propietats al·lucinògenes que es diu "amanita muscaria" que és aquell que dibuixen com la casa dels follets i gnoms, aquell que té la teulada vermella amb unes piguetes); a l'Empordà, a més d'estar ben tocats del bolet, estem ben tocats per la tramuntana. Home, si més no els dels bolets poden passar-s'ho de conya, segons sembla. En canvi quan et toca aquest airot, us ben asseguro que d'agradable no en té res. Quan bufa de valent, com ahir, com avui, tothom a casa i si és possible mirar de no treure'n ni el nas. Hòstia, gent, que els cotxes van fent esses quan els arriba una envestida d'aquestes que poden anar a més de cent quilòmetres l'hora. La gent gran es troba en gran perill a l'hora de caminar pel carrer: que se'ls emporta! O els estavella contra una paret! Digueu-me si això és gens agradable. Ah, i al pic de l'hivern, resulta que és d'un fred terrorífic, ja que moltes voltes aquest maleït vent arrenca de les regions polars. Ja se'l podrien confitar.


I de vegades costa un munt de diners: Avui m'ha fet volar les ulleres. Au va, vinga, cap a l'òptica a fer-ne unes de noves. Quin collons. Sí, ja sé que podia haver estat pitjor: que hagués fet caure un pal de telèfon sobre el meu cotxe, per exemple. D'acord, però deixeu-me el dret a dir com ho farien els pagesos d'Arenys de Munt: "Me cago en la puta tramuntana i en la mare que la va parir!" Ahhhhh!!!: M'he quedat més a gust!