dimecres, 14 de novembre de 2007

I AQUÍ TENIU "LA FIGURA" (EN PETIT)


Avui toca veure les coses amb una mica de melangia. A tots suposo que ens passa, que quan ens veiem (els de la meva generació només ho podem fer a través de fotos en blanc i negre) o millor encara, quan veiem l'aspecte que oferíem als altres quan en els nostres ulls resplendia la llum de la innocència, ens quedem tristois, melangiosos, com si de sobte recordéssim el Paradís perdut, d'on algun dia vam ser vilment foragitats. Compte amb el que dic: No parlo de pena, ni d'una situació on voldríem tornar, només parlo de melangia. Potser barrejada amb una gran tendresa envers a aquest nen bonic, rosset, ben cuidat, estimat, mimat, fill únic, tendre, carinyós, innocent, agosarat, preguntaire, xerraire, valent, curiós... Quan veig aquest nen, no puc fer altra cosa que estimar-lo profundament, acaronar-lo, besar-lo, protegir-lo, perquè a més de ser una ànima tendra i noble, amb un cor més gran que els seus grans ullassos, veig des de la meva posició privilegiada, com si fos un Déu-que-tot-ho-veu tot el que serà la seva vida, si més no fins als cinquanta-quatre anys: les seves frustracions, les seves alegries, els seus amors, els seus amics, els seus dubtes, els seus temors, les seves reeixides, els seus pensaments, els seus poemes, els seus oblits, els seus records... Sí, amics. Aquest nen és la cosa que estimo més profundament en aquest món, aquest nen que viu amb mi, però que tot i estimar-lo d'una manera tan i tan intensa moltes vegades oblido que existeix. I sé que plora; plora perquè el deixo sol. Us demano a tots els que em coneixeu i m'estimeu que de tant en tant en tant em pregunteu pel meu amor petit. Això m'ajudarà a no oblidar-lo mai més. Una forta abraçada a tots. L'infant us estima. Jo també.

3 comentaris:

Yolanda (Cabalas Virtuales) ha dit...

Aún tiene tu esencia...Saludos te visitare

delfin II ha dit...

Muy bien, como siempre hemos dicho, el "niño" hay que mimarlo, y también sacarlo, o ¿crees que nos conocerán de verdad los nuestros si no lo mostramos??? Preséntalo tal y como es y te harás y nos harás felices.
Un fuerte AXUXON para ambos que es uno.

"Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño.
Pintarle mucho flequillo,
—que esté comiendo un barquillo—;
muchas pecas en la cara
que se note que es un pillo;
—pillo rima con flequillo
y quiere decir travieso—.
Continuemos el dibujo:
redonda cara de queso.

Como es un niño de moda,
bebe jarabe con soda.
Lleva pantalón vaquero
con un hermoso agujero;
camiseta americana
y una gorrita de pana.
Las botas de futbolista
—porque chutando es artista—.
Se ríe continuamente,
porque es muy inteligente.
Debajo del brazo un cuento
por eso está tan contento.

Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño."
GLORIA FUERTES

remei ha dit...

guapisimo desde tu infancia