SANT MARTÍ

Sí, nois: l'onze de novembre se celebra la festa de Sant Martin de Tours, aquell que sembla que li va donar la seva capa a un pobre. A mi aquest sant no em diu res, igual que la resta de sants que s'ha empescat l'església catòlica. Però no sé si és casualitat o no, resulta que dos llocs molt importants en la meva vida, Arenys de Munt (comarca del Maresme) i Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) comparteixen el sant patró; per tant la festa de Sant Martí és la festa major dels dos municipis. Ara es parla molt de "l'estiuet de Sant Martí" i, si més no, el temps que ha fet tota aquesta setmana ha semblat donar la raó a la "vox populi". Tanmateix, quan jo era un infant i vivia en aquell poble del Maresme curull d'humitat, ja que es troba al bell mig de la riera de Sobirans (la famosa riera d'Arenys, que es forma als turons d'Arenys de Munt), per Sant Martí estrenàvem la roba d'hivern: primer aquells abrics que ens tapaven les cames (dúiem calces curtes i mitjons llargs, fins als genolls) i després els calents anoraks. Per Sant Martí es pot dir que començava l'hivern de debò; clar que hi havia mesos pitjors, com el febrer, però vull dir que la tardor pràcticament havia finit en aquestes dates. En els temps que corren tot ha canviat i suposo que el pitjor està per veure. Els rosers floreixen per Nadal, jo he trobat rovellons al Maresme durant el gener, en ple hivern la gent aprofita les hores centrals dels dies que no fa gens de vent per anar a gaudir, nus, del solet hivernal a la platja... En fi... Estic d'acord amb els que es meravellen davant dels colors de la tardor. A mi també m'agraden, aquests colors; el que de fet no m'agrada és la tardor: els dies es van escurçant, les hores de nit de vegades sembla que no s'acabin mai (a mi, que sóc com una gallina, m'agrada aixecar-me a l'alba, perquè sóc un enamorat de la llum del dia...), el fred i les tramuntanes senyoregen el nostre cos, el paisatge es torna gris, darrerament no plou (ai, senyor!)... Com que tots sou molt simpaticots, us penjaré una foto presa a Maçanet fa uns quatre anys. Espero que us agradi. Gràcies a en Jaume, a la Neus i al Duc Engrescador pels vostres comentaris. I tots els altres, els que ja sé que m'aneu llegint, què? Jo també us vull llegir, és una passada per a mi quan llegeixo els vostres comentaris. Allò de "0 comentaris", a veure si ho canvieu. Petons a tots i totes.