Hola, gent.
Lamento no haver-vos escrit res aquesta setmana (fins avui), però el fet és que he anat bastant ocupat en altres “mandangues” i, a més, el temps que ha fet aquí, a Maçanet, ha estat en general infernal, gràcies a la meva sempre molt "estimada" tramuntana.
Fa dues nits, la força del vent era veritablement increïble. El meu pobre xiprer ha passat a millor vida. Me’l vaig trobar ahir completament descalçat d’arrels i ben tombat al terra. Em va saber greu: d’una banda perquè és un arbre i a mi m’agraden els arbres, adoro els arbres! (La meva sang celta...) i de l’altra perquè ja sabeu (o hauríeu de saber) que el xiprer és el símbol de l’hospitalitat. És bàsicament per aquest motiu que ara fa dos anys i mig el vaig plantar). En fi, n’hauré de plantar un altre...
Encara que no us hagi escrit res, -de fet, sembla que les idees sovint se’n van de vacances, i sobretot quan venta- sí que he estat molt ocupat intentant penjar-vos al blog els contes de Jorge Bucay. Us asseguro que sembla cosa de bruixes! No me n’acabo de sortir. Errors arreu! Però com que de vegades sóc molt caparrut, jo, vinga gastar hores a sortir-me’n i espero que finalment me’n sortiré. Toco fusta...
Sobre els contes del Bucay... doncs bé, imagino que haureu llegit algun dels seus llibres o tots, i segur que heu escoltat aquests contes. No és cap novetat, ja ho sé. Però de vegades sempre hi ha algun despistat com jo mateix que, quan li diuen alguna cosa que ja sap tothom, respon inevitablement: “¿cualo?”. O sigui, que millor que pengi els contes per si de cas. A més, sempre dona lluïment i color al blog, què carai! Que el pobret també s’ho mereix.
Ja veieu que avui no estic gens transcendent. Home, no sempre hem d’anar amb la serietat i la transcendentalitat per davant. Deixeu-me que de tant en tant digui coses que... sense gaire importància. Ja sabeu que la vida també es fa de petites... (Noooooo! Avui no!)
Avui al meu poble estem de festa major. Celebrem Sant Martí. El de la capa i el pobre.
Espero no haver-vos avorrit gaire amb aquesta entrada. Sigueu feliços i cuideu-vos molt.
Lamento no haver-vos escrit res aquesta setmana (fins avui), però el fet és que he anat bastant ocupat en altres “mandangues” i, a més, el temps que ha fet aquí, a Maçanet, ha estat en general infernal, gràcies a la meva sempre molt "estimada" tramuntana.
Fa dues nits, la força del vent era veritablement increïble. El meu pobre xiprer ha passat a millor vida. Me’l vaig trobar ahir completament descalçat d’arrels i ben tombat al terra. Em va saber greu: d’una banda perquè és un arbre i a mi m’agraden els arbres, adoro els arbres! (La meva sang celta...) i de l’altra perquè ja sabeu (o hauríeu de saber) que el xiprer és el símbol de l’hospitalitat. És bàsicament per aquest motiu que ara fa dos anys i mig el vaig plantar). En fi, n’hauré de plantar un altre...
Encara que no us hagi escrit res, -de fet, sembla que les idees sovint se’n van de vacances, i sobretot quan venta- sí que he estat molt ocupat intentant penjar-vos al blog els contes de Jorge Bucay. Us asseguro que sembla cosa de bruixes! No me n’acabo de sortir. Errors arreu! Però com que de vegades sóc molt caparrut, jo, vinga gastar hores a sortir-me’n i espero que finalment me’n sortiré. Toco fusta...
Sobre els contes del Bucay... doncs bé, imagino que haureu llegit algun dels seus llibres o tots, i segur que heu escoltat aquests contes. No és cap novetat, ja ho sé. Però de vegades sempre hi ha algun despistat com jo mateix que, quan li diuen alguna cosa que ja sap tothom, respon inevitablement: “¿cualo?”. O sigui, que millor que pengi els contes per si de cas. A més, sempre dona lluïment i color al blog, què carai! Que el pobret també s’ho mereix.
Ja veieu que avui no estic gens transcendent. Home, no sempre hem d’anar amb la serietat i la transcendentalitat per davant. Deixeu-me que de tant en tant digui coses que... sense gaire importància. Ja sabeu que la vida també es fa de petites... (Noooooo! Avui no!)
Avui al meu poble estem de festa major. Celebrem Sant Martí. El de la capa i el pobre.
Espero no haver-vos avorrit gaire amb aquesta entrada. Sigueu feliços i cuideu-vos molt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada