dilluns, 3 de novembre de 2008

LES PETITES COSES

Petites coses, petites meravelles, petits miracles quotidians que omplen el temps i l'espai: arreu es reprodueixen en un renaixement incessant, sense fi, sense repòs.

Em volten, m'acaronen, s'obren com petits capolls donant sentit i il·lusió a tot. Sensacions desconegudes vingudes de més enllà. Poderoses com gegants eteris, golafres de mi, petit insecte difícil i complicat, perdut en una immensitat còsmica.

Vénen cap a mi, deleroses de la meva companyia, amants del meu somrís de nen juganer. Em despullen, m'alimenten, m'expliquen històries a cau d'orella, rememorem plegats velles històries d'infantesa.

Colors acompanyats de mil fragàncies, espècies d'olors turmentadors de bells mercats orientals...

No m'abandoneu. L'enemic em vol fer seu!

2 comentaris:

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Qui t'ha fet recordar meravelles ?.....

Ets deliciós Ocellet i fas arribar les teves emocions a qui et llegeix.

Petons

Lluís ha dit...

Ui!
No em digueu coses tan maques, que em feu tornar vermell...
Gràcies.