dijous, 27 de novembre de 2008

ENFADATS

Avui parlava amb la Rosa, una companya de l’escola, de la necessitat que veig en molta gent per enfadar-se per qualsevol cosa. Discussions, conflictes, odis,paraules grosses... La majoria de vegades per coses que al meu criteri, tenen ben poca importància.
I el que de vegades és pitjor: aquestes mateixes persones, que són capaces d’enviar una bona amistat de molt de temps a la merda per qualsevol tonteria, davant de fets que sí, que realment són importants, o si més no, haurien de ser-ho, resulta que reaccionen amb un tansemenfotisme realment aclaparador.
Senyor! Quina necessitat de discutir, de portar la contrària, de no estar d’acord en res, de dir paraules gruixudes i feridores. De vegades em pregunto de quina matèria de segona o tercera mà estem fets els humans.
Certament que ja conec el panorama, i procuro, personalment, que no em toquin massa de prop aquestes ànsies guerrejants dels meus companys d’espècie, però malgrat tot, sovint no me’n puc desfer. Perquè tots tenim el nostre petit cor i, vulguem o no, sempre hi ha certes actuacions humanes que fan mal.
¿Seria demanar molt si llenço un crit als quatre vents demanant una més de comprensió, de respecte, d’estima, de paciència i de tolerància envers els altres i les seves idees? No ser com ells, no estar d’acord amb ells, no hauria de ser l’autorització expressa a trepitjarlos. Penso.

PER QUÈ COSTA TANT DIR: “HO SENTO, M’HE EQUIVOCAT”

La nit es fa llarga.

Bons somnis!

2 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

El realment "divertit" del cas és que enfadar-se, discutir, buscar raons no soluciona mai absolutament res...
Vull aprofitar per enviar un petonet a la teva cartera, a la que et porta les cartes vull dir. No malpenséssim pas, no fos cas que tot plegat acabés a garrotades .

Molts records, Anna!
Molts records, Lluís!

DUC ENGRESCADOR

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

"Un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta"
Ralph Waldo Emerson

"L'amic ha de ser com els diners, que abans de necessitar-lo, se sap el valor que té"
Sócrates

"L'afalac genera amics, la veritat odi"

L'amistat és encara més desconcertant que l'amor he llegit en un refrany i és ben cert.

Paraules gruixides? sempre es tenen amb les persones que més estimes, perque l'amistat t'ho permet o t'ho penses...

Enfada't, preocupa't,respecta, acompanya, escolta, acull, parla, riu, dóna, ESTIMA,ep! i perdona, a qui realment s'ho val, a qui realment vols al teu costat i a la resta de mortals, que pul.lulen pel teu voltant... no permetis que t'afectin.

En Bardo ara em diria aquella dita de: " es de sabios ser igual con el rico y con el pobre, con el bueno y con el malo", més o menys va així, encara que de vegades....
som imperfectes, que hi farem.

Diga'm una cosa Ocellet, has fet temps enrere, un blog sobre el perdó o sobre la culpa? perque ara m'he liat. crec que és la segona opció la correcte i si ho fos... et proposo pel següent blog un comentari sobre l'altre.
Jo, com sempre donant feina... no hi ha pressa, ja ho saps. les coses amb tranquilitat i de bona gana.

Vaig a fer alguna coseta, que m'estic estirant massa.

"Els amics? contats amb els dits."

Petons de l'Estel del Matí