Sempre n'hi ha, de dies així: dies que abans d'arribar, els tens por. Acostumen a ser aquells dies carregats de coses que et són difícils de fer. Els veus com una muntanya monstruosa que has d'escalar fins a arribar al cim.
Avui era una d'aquests dies, per a mi. L'únic consol que m'he permès era pensar que a partir de les vuit de la tarda-vespre hauria acabat un dia ben dificultós. I així han anat passant les hores. I, si us he de ser franc, la idea que tard o d'hora tot s'acaba (tant si parlem de coses bones com de coses dolentes), i que a mesura que anava passant el dia ja faltava menys temps per acabar, m'ha anat molt bé: m'ha fet passar el tràngul amb una certa "alegria" (Bé, ben bé alegria no).
I aquí estic, més content que unes pasqües, amb mi mateix i amb vosaltres, que m'agrada molt, i amb un dia dur ben acabat. (Je... ja falta un dia menys per arribar a les vacances... d'estiu!, les de debò, les meves, les de la desconexió de veritat. Olééé...
Que la Nit us sigui plaent.
Avui era una d'aquests dies, per a mi. L'únic consol que m'he permès era pensar que a partir de les vuit de la tarda-vespre hauria acabat un dia ben dificultós. I així han anat passant les hores. I, si us he de ser franc, la idea que tard o d'hora tot s'acaba (tant si parlem de coses bones com de coses dolentes), i que a mesura que anava passant el dia ja faltava menys temps per acabar, m'ha anat molt bé: m'ha fet passar el tràngul amb una certa "alegria" (Bé, ben bé alegria no).
I aquí estic, més content que unes pasqües, amb mi mateix i amb vosaltres, que m'agrada molt, i amb un dia dur ben acabat. (Je... ja falta un dia menys per arribar a les vacances... d'estiu!, les de debò, les meves, les de la desconexió de veritat. Olééé...
Que la Nit us sigui plaent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada