dijous, 26 de febrer del 2009

TEMPS DE CRISI I D'INCERTESA

Ni el rei Carnestoltes pot disfressar l’angoixa que senyoreja pels carrers.
Canvi. Però canvi dolorós, com la majoria de canvis.
Destruir-ho tot per començar de nou: heus aquí el que passa, el que passarà.
Però el procés està emmarcat dins del dolor, de la por, de l’angoixa, de la insatisfacció.
Massa temps per camins equivocats.
Hem viscut massa temps d’esquena a nosaltres mateixos: Mare Enganyifa al nostre costat, contínuament. Ens han enganyat i ens hem enganyat.
I així ens va tot.
Tornar a començar.
Tot de nou altra vegada.
Però el patiment...
El llarg, llarguíssim camí que mena a una Vida nova...
Tot ha començat. Tot està decidit.
Per un Demà millor.
Malgrat el patiment.

Vola, vola, ocellet:
Altres cels també són possibles.

2 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

I enmig de tanta deriva, algunes tendències s'entesten a romandre immutables: la necessitat de dur a terme noves reformes estructurals, la d'abaratir els costos dels acomiadaments, la inexcusable moderació salarial, aquesta llei no escrita que fa que els rics esdevinguin cada cop més rics i els pobres més pobres i, si m'apureu, potser la llei de la gravitació universal (val a dir, però, que d'aquesta última no n'estic del tot segur...)

DUC ENGRESCADOR

Som allò en què creiem ha dit...

Esperem que el Tripartit Català ens ajudi a sortir d'aquesta crisi; sort tenim que ara en Montilla ens posarà el cinema en Català a les nostres sales cinematogràfiques ("Monti", lo haràs? Verdad?)
A veure si els polítics s'autodestrueixen ells mateixos i en comencen de nous...Per un Demà millor.

Joan from Costa Brava (Blanes)