dijous, 11 de desembre de 2008

NADAL, JA

Sembla que les festes ja han tornat a posar a la gent en solfa. L'altre dia vaig entrar a l'Esclat a comprar dues misèries (com sempre). El pàrquing, que normalment està bé pel que fa a les posssibilitats de deixar-hi el cotxe, doble de ple que de costum. I a dintre... no ho vulgueu pas saber! Au, vinga, va carrets i més carrets, famílies i més famílies... comprant de tot.
Així doncs, sembla que aquella malaltia que acostuma a arribar en aquestes dates i que fa que tothom surti al carrer i es dediqui a deixar la visa més escurada que una aleta de pollastre, ja fa dies que ha arribat. Sort que jo ja en vaig una mica vacunat, d'aquestes coses. Però m'emprenya molt. Nadal és potser l'època de l'any en què els habitants d'aquest primer món tan nostre fem més cas als imperitatius dels que ordenen la nostra economia. Au, va, vinga, tots a comprar. Hem de salvar les pobretes empreses, que estan en crisi,pobretes, que aquest any veuran els seus guanys, els seus petits guanys retallats dràsticament. Comprem, comprem, comprem. No cal necessitar res, erò bé hem de ser solidaris amb els pobrets que ens donen feina.

Sabeu què us dic? En el fons, espero que la famosa crisi serveixi per posar les coses al seu punt i ens faci veure a tots que ens passem un pilot, que convé tornar una mica als origens, que la felicitat no consisteix en mercadejar coses ben inútils, ni comprar un mòbil (o un cotxe, o els mobles de casa, o un equip d'esquí...) darrere d'un altre.

Vivim de fàbula. Ho sabem. Però mai no en tenim prou.

Que torni d'una vegada la solidaritat, i la comprensió, i l'amabilitat, i la pau, i les ganes de riure amb els fills, i les despreocupacions, i un bon somríure, i les llargues converses al voltant del foc, i el mirar-nos directament als ulls quan parlem, i la tendresa, i l'amistat, i...

I a la puta merda les preocupacions per com ser més que l'altre, les rancúnies, els odis, les baralles, les paraules feridores, els insults al volant, el creure'ns els reis de l'univers, el sentir-nos inmortals, el gust de dominar els altres...

A la puta merda totes les televisions amb els seus programes-escombraria, el mals periodistes, que es dobleguen a la ideologia de qui els paga, a la majoria de polítics que s'omplen la boca de paraules en les que mai han cregut, als que insulten la nostra intel·ligència fent-nos viure com si fos el millor dels móns aquesta societat en què ens ha tocat viure...

Que aquest Nadal sigui alguna cosa més que uns dies que ens diuen que hem de ser feliços, que hem de fer un parèntesi en la mirada agra de cada dia. Jo vull que sigui només l'inici d'un canvi, per petit que sigui, en la nostra manera de viure i de comprendre el món.

Que la sagrada Llum ens il·lumini.

Els meus braços es tanquen al voltant del teu pit, germà, germana, i del meus llavis surt un petó amarat de tendresa que vol descansar, tímidament, en els teus llavis.

2 comentaris:

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Bona Nit.
Veig que els ànims segueixen..... i només faltava el nadal!!
ding,dang,doooong!!!

Tot plegat és absurd, trist i avorrit.La gent es torna gilipolles fent cues, comprant com burros i fent veure que tot va ....uf!! quina felicitat!! mentre's la tarjeta treu fum i la mala sang va per dins i ja petarà ja, pel gener pq aquest any que vindrà... que se preparen todos los que han abusado de tarjetas y... no serà gens fàcil i vindrà després el nen adolescent, demanant roba,mòvil,paga...ñañaña i els calers... quins valors li estan ensenyant els pares a aquest adolsecent que tot ho te sense esforç? ja en vindrán de peludes, ja.
Però no és el cas, no ens deixem endur al lado oscuro i intentem disfrutar de les vacances, com en dic jo, sí Ocellet, també les de desembre són vacances no només les d'estiu ho són i gaudim amb fred o no, amb vent, neu o... d'elles, del temps lliure, dels llibres, del silenci,de les sortides, dels amics, dels dinars, dels musicals ( Mamma Mia. MOLT BÉ!!! i que divertit tenir el dolby surround al costat, semblava que tingués a la Streep a mi vera i un altre cosa que em va agradar, el casament, que vols que et digui, tenia les dents llargues, pel casori,pel lloc,per la casa, per tot...guai).... gaudim simplement i la telebasura... pa los tontos. sort que aquí... no hay tele i pensar que jo ho mirava per distreure'm... madre mia, quina menjada d'olla!! .

Res que estic fent un discurs maaaassa llarg.

Nadal? que cadascú el visqui a casa seva, a la seva manera i amb la butxaca ben cosida per no perdre moneda.

Bona nit ocellet. Deu fer un fred que pela, aquí la muntanya, no?!

Me la faràs l'abraçada aquesta? i el petonet tendre?... ep! a la galta, que no hi hagin mals entesos... ; )

Un dia vaig veure per la TV una persona que anava pel carrer regalant abraçades, mira tu, una abraçada, la cosa més tonta i que menys ens fem!!!!!!!!!!!!!!! ens em tornat tan freds!

Records de l'Estel del Matí

PD: en jaime bucay,no hi ha dia que m'espanti. surt tan espitós!! ;P

Joan ha dit...

Nadal...., un altre cop; bé, ara toca gastar molts €€€€€€, ja que si no ho fem som bitxos "raros" (doncs jo en dec ser un). Hipocresia, consumisme, ocellets al cap gastant i comprant coses simplement perquè toca, bla, bla, bla, fucking Christmas....avui a l'aeroport he tingut una conversa molt interessant amb un avi anglès; aquest senyor mantenia una conversa amb mi i al final m'ha preguntat si aquí celebràvem el Nadal;...Ha estat una pregunta que m'ha sobtat, no me l'esperava, més que res perquè aquest senyor Britànic em parlava en serio; i m'ha deixat en fora de joc, al principi pensava que no l'havia entès ja que estàvem parlant en anglès, però sí; havia entès bé la pregunta. De cop i volta m'he tornat a adonar de que en el món hi ha molta gent diferent i que té tradicions, costums i llengües diferents (aquest és l'avantatge de treballar en un aeroport, que no només veus espanyols, sinó que també hi ha gent que parla altres llengües i que té altres tradicions). Ells també celebren el Nadal, però com que la majoria no són catòlics, dons ho celebren d'una altre manera. Aquest senyor britànic sabia que això era Catalunya, que parlàvem una altre llengüa, un idioma diferent a l'espanyol, i automàticament ell ha pensat: "si aquests parlen un altre idioma i això és Catalunya, potser no celebren el Nadal". Jo li he dit que sí que el celebrem, es clar, que li havia de dir??.
Nadal; crec que ningú de nosaltres no sap que cony celebrem en realitat, el que celebrem és que temin festa, que mengem molts àpats i que amb una mica de sort potser veurem gent que fa temps que no veiem. El "puto Nadal", altre cop aquí, i encara no se que cony celebro, només se que tinc força dies de festa, potser deu ser això el que celebro, ja que jo catòlic practicant no sóc, i en Deu i la Verge que es va quedar prenyada per telepatia tampoc hi crec...llavors, que celebrem en realitat la nostra generació?? Jo no ho se pas; el que sí se és que penso celebrar i molt la victòria del Barça contra el "madrit" demà a l'estadi, allà hi serè, com cada any des de fa moltes i moltes temporades, aquest serà el meu regal de Reis i la cosa que més celebraré per les festes de Nadal, ja que em nego a celebrar el Nadal anant a missa, gastant euros inútilment o posant un puto pessebre on surt una verge que es va quedar prenyada ves a saber com....així doncs com que la societat celebra el Nadal com vol, jo també ho faré, a la meva manera. Avui en lluís Llach deia una cosa molt interessant a el Periodico de Catalunya, ell deia el següent:
"-Si el Barça perd, no passa res. Però el benefici social de guanyar dissabte el Madrid en un moment d'hecatombe política a Catalunya, on els estatuts s'ensorren, les tradicions no se saben on són i les esquerres es barallen en lloc de treballar per un independentisme de futur, és una aspirina de primera magnitud que necessitem - "

Bé, Lluís de Maçanet, suposo que aviat et veuré a tu i l'Ernest, o bé per Nadal o bé per Sant Esteve ;-)

Bon Nadal, Visca la terra i Visca el Barça ||*||