Sempre va bé aprofitar el futbol per fer una altra cosa. Assegut al davant de l'ordinador, m'arriba la fressa esmorteïda del partit de copa entre els periquitos i els culés. Ja s'ho faran.
I mentrestant el món continua boig. Jo, la veritat és que sovint em costa molt fer l'esforç de no parlar de política. Potser perquè avui en dia hi ha una sobresaturació del tema. Qui busca i grata una mica, troba sempre la bona informació. Internet ha esdevingut en els darrers anys una eina fenomenal. Els blogs s'han multiplicat arreu del món, i per tant, la informació ha deixat en gran mesura de ser patrimoni exclusiu dels foscos interessos de sempre. Només cal una mica de paciència i de temps.
Trobo que el sionisme deu tenir suficients motius per estar ben content; una nova massacre davant dels ulls d'un món tan culpable com ells per no impedir-ho. I compte! He dit el sionisme, no els jueus. No confonguem. De jueus estic segur que com passa arreu, n'hi ha que són excel·lents persones, amb un cor immens i també n'hi ha que són dolents, dolents, amb una ànima més negra que el sutge.
No us parlaré del sionisme. Busqueu informació, que està a l'abast de tothom. El seu ideari està escrit amb paraules de foc, destrucció i mort. Ideologia completament coherent amb el déu sanguinari, inhumà, venjatiu al qual segueixen. Ho sento: no puc sentir ni respecte, ni simpatia ni cap sentiment mínimament positiu envers aquests pervertidors de la història. Siguin lloades i recordades eternament les seves víctimes!
I mentrestant el món continua boig. Jo, la veritat és que sovint em costa molt fer l'esforç de no parlar de política. Potser perquè avui en dia hi ha una sobresaturació del tema. Qui busca i grata una mica, troba sempre la bona informació. Internet ha esdevingut en els darrers anys una eina fenomenal. Els blogs s'han multiplicat arreu del món, i per tant, la informació ha deixat en gran mesura de ser patrimoni exclusiu dels foscos interessos de sempre. Només cal una mica de paciència i de temps.
Trobo que el sionisme deu tenir suficients motius per estar ben content; una nova massacre davant dels ulls d'un món tan culpable com ells per no impedir-ho. I compte! He dit el sionisme, no els jueus. No confonguem. De jueus estic segur que com passa arreu, n'hi ha que són excel·lents persones, amb un cor immens i també n'hi ha que són dolents, dolents, amb una ànima més negra que el sutge.
No us parlaré del sionisme. Busqueu informació, que està a l'abast de tothom. El seu ideari està escrit amb paraules de foc, destrucció i mort. Ideologia completament coherent amb el déu sanguinari, inhumà, venjatiu al qual segueixen. Ho sento: no puc sentir ni respecte, ni simpatia ni cap sentiment mínimament positiu envers aquests pervertidors de la història. Siguin lloades i recordades eternament les seves víctimes!
3 comentaris:
Bon dia!! avui sembla que petarà el fred, doncs abriga't bé!
Sionisme?¿?, ho buscarem, encara que Bardo ja m'està deixant anar parrafada de què ,qui, actes de sión....ja buscaré per mi mateixa a internet o entre la pila de llibres que tenim.
Saps què? m'oloro que fa pudor a culé cremat ;)
m'explico i vaig directe: tú has sigut mai, temps enrere, un culé o un periquitu?, com era aquella cançó? "tardes de fútbol y rock and roll..."
Vinga, un petó.
L'Estel del Matí
Com deia Machado "la veritat és la que és, i segueix sent veritat encara que es pensi al revés". La veritat miris per on te la miris són els milers de morts, damnificats, la misèria i la tristesa que porta qualsevol guerra... Guerra oberta, o guerra encoberta d'intecions pseudo-moralistes per portar la civilitació i la democràcia als "pobres països pagans o subdesenvolupats".
La veritat és la mirada de terror i dolor en els ulls d'un nen que no enten de deus ni banderes, només coneix el seu petit món on la seva família poc a poc li és arrencada per gent dolenta que l'espanta... La veritat és la pasivitat dels països del primer món, massa ocupats en sanejar els comptes dels seus bancs (no sigui que no puguin finançar-los les properes guerres que tenen en llista d'espera) enlloc de donar un cop a la taula i desenteranyinar les conciències dels seus "ben alimentats i ben retribuits" alts càrrecs.
La veritat és que tothom opinem però no fem res. La veritat és que en realitat no som lliures, som ninots del nostre "modus vivendi", i anem deixant en paraules de bona voluntat el descans de la nostra conciència.
Podem posar com excusa a Deu, a les escriptures de profetes antics, a tractats polítics, a ofenses pasades, a ofenses presents... però la maldat i la crueltat són el que són, i no són justficables sota cap argument...
La veritat ens fa lliures... però qui s'atreviex a dir-la en veu alta avui en dia? Qui vol la responsabilitat d'aquesta llibertat? És més fàcil fer veure que no passa res... al cap i a la fi, puc tancar el TV, girar els ulls cap a una altra banda, i tenir fe en que les coses es solucionaran soles o amb l'ajuda de Deu...i si no és així, ja li donarem a ell les culpes.
Lluis he enllaçat la teva pagina a la faviconera de Bloctecnia, si vols canviar el favico enviem una imatge.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada