diumenge, 21 d’octubre de 2012

HEUS ACÍ: S'ESTIMAVEN

Heus ací: s'estimaven.
Tan senzill com això.
hauria estat una molt bella història
i al capdavall els anys... perquè ho sabien!
sabien que amb el temps
els sentits s'aquieten, 
i sabien que els mots
a poc a poc retornen
a llur incert origen.

I tanmateix haurien
viscut aquell amor
tan fràgil, sense témer
l'oblit, com qui s'atura
per reposar una estona
sota una ombra benigna.

Hauria estat una molt bella història.

Però la gent..., la llei...
Se'ls feia dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls.

I bé; van créixer
rebels i esperançats, potser una mica
massa solemnes; com dos arbres
sorgits enmig d'un erm, 
com dos grans arbres.

Heus ací: s'estimaven;
i s'estimen encara.

Miquel Martí i Pol