Els meus records d'aquesta cançó es troben en un llit d'amor. Dues personetes molt joves estimant-se i sentint al mateix temps aquesta cançó. Uaaaau!!!!!
dissabte, 19 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Des de la tendresa de l'Ocell de Vidre que beu, assedegat, un petit glop d'aigua que ha trobat en un minúscul forat de la Pedra Plana.
Publicat per Lluís a 22:58
2 comentaris:
Ospes, noi, no t'estàs de res! El "no me quite el pan" d'en Brel.
És, possiblement, una de les millors cançons d'amor que s'hagin escrit mai. Molts cops que l'he escoltada i encara aconsegueix estremir-me fins el moll de l'os cada vegada que ho torno a fer. Excel.lent el vídeo que l'acompanya.
Amb l'entrada anterior i amb aquesta has fet ampliament feliç a un melòman com jo. Gràcies!
DUC ENGRESCADOR
Estic content que t'hagin agradat. Per cert, m'encantaria publicar algun dels teus gloriosos i memorables escrits en el meu bloc. Creus que me'n podries passar algun? No pateixis, t'hi posaré el copyright, jeje.
Una abraçada, estimat amic. Et trucaré, que fa temps que no parlem. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada