L'OCELL DE VIDRE A GOOGLE+

Darrerament sembla que l'ocell de vidre està molt actiu a GOOGLE+. Seria molt interessant que us hi apuntéssiu. Seguiu aquest link. Allà ens hi trobarem.
https://plus.google.com/i/4oKwjzL9ALw:s2YBGMcLuK0

En cas de dubtes, envieu-me un e-mail, escriviu un comentari, truqueu-me... i us ho explicaré.
Petons a tots i totes.

L'ARTICLE D'EN PARTAL D'AVUI

Us penjo l'article d'avui d'en Partal, interessantíssim.

Vicent Partal
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes

03.09.2011

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

    Xarxes socials
    Envia l'article
    Imprimeix l'article
    Converteix a PDF

director@vilaweb.cat

LES FOTOS DE CANTABRIA

CANTÀBRIA, 23 A 28 AGOST 2011

PUBLICAT PER LA LUCIA AL FACEBOOK.

NO VIVAS DANDO TANTAS EXPLICACIONES: tus amigos no las necesitan, tus enemigos no las creen y los estúpidos no las entienden"... Tú eres DUEÑO DE TU VIDA, y tienes derecho a DECIDIR POR TI , qué hacer y qué decir, en el momento que quieras.....si te equivocas, aprendes de esa "mala" experiencia...... si te sale bien, le sacarás provecho y lo disfrutarás. LO IMPORTANTE, es que NUNCA DEJES DE SER TU MISMO, por conformar a los demas. TU VIDA ES UNICA Y SOLO TUYA, disfrútala a tu manera

LA COSA

Poca gent del poble coneix "la cosa". Jo l'he d'aguantar cada dia i us ben asseguro que és terrible tenir un especimen com aquest vivint just al costat de casa teva.
Avui, estava jo tranquil.lament llegint el diari a la porta de casa, quan ha arribat amb el seu cotxe, tot llençant-me una mirada assassina ha aparcat el cotxe uns metres més enllà. Jo he seguit llegint el diari, però amb un estat de nervis deplorable.
La cosa ha sortit del seu cotxe i ha anat resseguint la valla de casa per anat a peu fins a casa seva.
En passar a la meva alçada, ha deixat anat: QUÉ ASCO! i ha continuat amunt.
Si algú vol fer algun comentari...
Que tingueu una bona nit.

ELS AJUNTAMENTS DE LA CRISI

Avui he trobat al TEMPS AVUI un dibuix d'en FER que considero genial. Us el poso aquí.

VISIONS DE PORTO

FOTOS DE PORTO

DARRERA NIT A PORTO.

Doncs això: Darrera nit en aquesta ciutat. Tocarà matinar molt, això sí. Però ha valgut la pena. A tots els que no hi heu vingut mai, no puc fer altra cosa que aconsellar-vos que quan pogueu us hi feu una escapadeta. Amb dos o tres dies en tindreu ben bé prou per conèixer-la bastant a fons
En propers posts, ja us n'aniré explicant força coses i us penjaré les fotos del viatge.
Que tingueu una bona nit.

SENSE DENTS.

Encara que avui sóc una mica lluny, us vull presentar una de les reinetes de casa. És diu Ignis, encara que tots hem acabat anomenant-la Txitxi. Va patir un terrible accident de petita, però per sort li vam poder salvar la vida. Això sí, la pobreta es va quedar pràcticament sense dents.

A L'ENTORN DEL BLOG

El problema que tenen els blogs és, al meu entendre, que sembla que els seus autors facin una mena d'exercicis espirituals amb la teva ment. Què vull dir amb això? Simplement, em dóna la sensació que parlo sol. ja sé que de tant en tant algú (o alguna o alguns o algunes) es prenen la molèstia de veure què he escrit. Però en la gran majoria dels casos la cosa es queda en això. No hi acostuma a haver una interacció entre el lector i l'escriptor del post. Això seria l'hòstia d'interesant, gratificant, creatiu, encoratjador... Suposo que és per aquesta raó (i moltes altres més, suposo) que les xarxes socials estiguin tenint l'èxit que tenen: la interacció entre els comunicadors és plena.
El meu blog m'agrada, n'estic orgullós: d'unes coses molt més que d'unes altres, clar. Però sóc molt conscient que tots tenim dies millors i dies pitjors... absolutament inevitable. Humans que som...
Escriure en aquestes condicions és feixuc, de vegades molt desmotivador. Però això sí, quan l'escriptor es transforma en lector dels seus propis posts, la cosa esdevé sublim: introspecció, viatge cap a l'interior d'un mateix, coneixement i accepatació d'allò que un realment és...
Si avui no us agrada aquest post, us prego que em feu perdonar. avui la lluna tocava d'aquest cantó.

RECOMENCEM

Penso que aquest llarg parèntesi... Doncs això, massa llarg. Hauré de ficar fil a l'agulla i... De nou amb tots vostès!