dissabte, 20 d’agost del 2011

LA COSA

Poca gent del poble coneix "la cosa". Jo l'he d'aguantar cada dia i us ben asseguro que és terrible tenir un especimen com aquest vivint just al costat de casa teva.
Avui, estava jo tranquil.lament llegint el diari a la porta de casa, quan ha arribat amb el seu cotxe, tot llençant-me una mirada assassina ha aparcat el cotxe uns metres més enllà. Jo he seguit llegint el diari, però amb un estat de nervis deplorable.
La cosa ha sortit del seu cotxe i ha anat resseguint la valla de casa per anat a peu fins a casa seva.
En passar a la meva alçada, ha deixat anat: QUÉ ASCO! i ha continuat amunt.
Si algú vol fer algun comentari...
Que tingueu una bona nit.

dimarts, 16 d’agost del 2011

ELS AJUNTAMENTS DE LA CRISI


Avui he trobat al TEMPS AVUI un dibuix d'en FER que considero genial. Us el poso aquí.

dilluns, 15 d’agost del 2011

dijous, 11 d’agost del 2011

DARRERA NIT A PORTO.

Doncs això: Darrera nit en aquesta ciutat. Tocarà matinar molt, això sí. Però ha valgut la pena. A tots els que no hi heu vingut mai, no puc fer altra cosa que aconsellar-vos que quan pogueu us hi feu una escapadeta. Amb dos o tres dies en tindreu ben bé prou per conèixer-la bastant a fons
En propers posts, ja us n'aniré explicant força coses i us penjaré les fotos del viatge.
Que tingueu una bona nit.


dimarts, 9 d’agost del 2011

SENSE DENTS.

Encara que avui sóc una mica lluny, us vull presentar una de les reinetes de casa. És diu Ignis, encara que tots hem acabat anomenant-la Txitxi. Va patir un terrible accident de petita, però per sort li vam poder salvar la vida. Això sí, la pobreta es va quedar pràcticament sense dents.


dimarts, 2 d’agost del 2011

A L'ENTORN DEL BLOG


El problema que tenen els blogs és, al meu entendre, que sembla que els seus autors facin una mena d'exercicis espirituals amb la teva ment. Què vull dir amb això? Simplement, em dóna la sensació que parlo sol. ja sé que de tant en tant algú (o alguna o alguns o algunes) es prenen la molèstia de veure què he escrit. Però en la gran majoria dels casos la cosa es queda en això. No hi acostuma a haver una interacció entre el lector i l'escriptor del post. Això seria l'hòstia d'interesant, gratificant, creatiu, encoratjador... Suposo que és per aquesta raó (i moltes altres més, suposo) que les xarxes socials estiguin tenint l'èxit que tenen: la interacció entre els comunicadors és plena.
El meu blog m'agrada, n'estic orgullós: d'unes coses molt més que d'unes altres, clar. Però sóc molt conscient que tots tenim dies millors i dies pitjors... absolutament inevitable. Humans que som...
Escriure en aquestes condicions és feixuc, de vegades molt desmotivador. Però això sí, quan l'escriptor es transforma en lector dels seus propis posts, la cosa esdevé sublim: introspecció, viatge cap a l'interior d'un mateix, coneixement i accepatació d'allò que un realment és...
Si avui no us agrada aquest post, us prego que em feu perdonar. avui la lluna tocava d'aquest cantó.