AU, VA, QUE AVUI JA TOCA.

Sovint busquem el sentit d’allò que per bé o per mal ens passa. No dubto que sí que en té de sentit, tot plegat. El que passa és que els seus paràmetres són absolutament desconeguts, per a nosaltres. D’entrada, ens falta (o ens sobra) la dimensió temporal, i segurament ens ens falten encara unes quantes.

La sensació de tot plegat és que vivim en un món absolutament irracional, mancat de sentit... I si no som prou forts o prou visionaris, podem acabar agafant una crisi existencial, semblant a la de l’Unamuno.

Personalment, aquests dies vaig una mica tocat: tres dels meus gats han marxat per a no tornar més. Descansin en pau.

La beneïda pluja ha permès que avui hagi trobat bolets. No gaires, però. Rossinyols (dits també ginestroles per aquestes contrades). Amb all i julivert, magnífics.

Estic content que el noi de la ciutat de la boira estigui millor. Ànim, fènix, que tot el que és bo i tot el que és dolent en un moment donat sempre s’acaba.

Una abraçada per a tots.