Ja sé que us tinc molt abandonats. Perdoneu-me. Aquest final de curs m'atabala més del que jo voldria, i no vull passar-vos a vosaltres els meus problemes.
Així que, sisplau, tingueu una mica de paciència -una mica més encara- que aviat tornaré a ser amb tots vosaltres.
Aquests són temps difícils per als que volen ser, tot simplement, ells mateixos.
Dormiu en pau, germans.
dijous, 19 de juny del 2008
AU VA, QUE AIXÒ S'ACABA!
Publicat per Lluís a 0:31
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada