En el món en que vivim ja no necessitem, segons el meu parer, uns ideals polítics al estil dels segles passats. Per mi la política real és a les tendències de pensament, com la ciència a la religió. Tenen un punt de conexió, es clar, però cadascuna hauria d'ocupar-se del que realment li correspon. Com a ciutadana vull que la política sigui com una gran màquina que funcioni perfectament: que ens sol·lucioni els problemes, que millori el nostre estat de benestar, i que administri justícia de manera imparcial i la igualtat entre tots els homes i dones. Desprès de tot, havent "patit" el govern de tots els colors de l'arc de San Martí, la sensació és que en política poc importaria si fossim daltònics. Nessecitariem algú que tingués prou valentia ( i ganes) per crear un partit que no ens volgués vendre un programa ple de promeses, sino que ens mostrés una llista real dels problemes que ens preocupen i la manera més raonable per la seva sol·lució, i oferint la intenció de posar fil a l'agulla, però no prometent el que és impossible. Està molt bé queixar-nos de la "púrria" que tenim avui dia en política, però... qui de nosaltres (i m'inclueixo a mi mateixa) fem res per canviar-ho? Qui de nosaltres gossaria ser aquesta persona que ens sabès dirigir?
Ni tu ni jo tenim vocació de polítics. I menys a l'estil d'aquests que ens volen vendre el pa sucat amb oli. Jo els dono públicament l'esquena i dintre del que em sigui possible, faré el poquet que pugui estar en les meves mans per veure'ls fracassar en les seves egoïstes ambicions. Ja en tinc prou , aquest color: O "en blanc" o "abstenció", però mai més, mai més! mentre ens haguem de "chupar" tota aquesta colla de farsants, cínics, mentiders, hipòcrites, interessats, privilegiats, etcètera, etcètera... NO ELS PENSO VOTAR NI EN BROMA. (I em sembla que cada cop hi haurà més gent que farà com jo).
Vaig néixer fa ... (uff!) en una casa de pagès d'Arenys de Munt. Per damunt de tot vull ser persona i vull estimar les persones! (No confondre amb "éssers humans"!)
Sóc molt més contemplatiu que actiu tot i que de tant en tant em ve el rampell i llavors treballo com un boig.
Els meus gats em tenen el cor robat.
La vida és el trànsit entre dues morts. (El Sembrador) Allò que és essencial és invisible als ulls.(A. de Saint-Exupéry) Si vols que t'estimin, despulla't. (Proverbi oriental) Hi ha persones que viuen tan intensament la vida dels altres que no tenen temps de viure la seva. (Aquesta és meva) Qui mai no arrisca, mai no guanya.(Popular) L'home és un déu quan somia i un captaire quan reflexiona. (Friedrich Hölderlin) El món és en mans dels que tenen prou coratge per somiar i córrer el risc de viure els seus somnis. (Paulo Coelho) Dan pena los que triunfan en todo, menos en la vida. (Gloria Fuertes) Soy capaz de hacder trampas para que no me gane la tristeza. (Gloria Fuertes)
Agraeixo la teva mirada curiosa per tots els racons d'aquesta pàgina. Pots fer-ho tranquil·lament, sense cap pressa. Al cap i a la fi, el meu propòsit quan em vaig plantejar d'escriure aquest blog va ser el de poder transmetre una sèrie de vivències, de records, d'imatges, d'opinions... a les persones que com tu, ho sabessin apreciar.
Agraeixo des d'ara també els teus comentaris, una eina de participació excel·lent per part teva i que faran molt més ric i entretingut aquest blog. No et tallis gens a l'hora d'escriure. Sàpigues des d'ara que trobaràs en mi un lector sempre interessat per tot allò que vulguis explicar i comunicar.
3 comentaris:
Proveu de dir aquest embarbussament:
"Polítics titelles volen titellitzar-nos.
Qui ens destitellitzarà?
El destitellitzador que ens
destitellitzi, bon destitellitzador serà".
No és fàcil, no...
DUC ENGRESCADOR
En el món en que vivim ja no necessitem, segons el meu parer, uns ideals polítics al estil dels segles passats.
Per mi la política real és a les tendències de pensament, com la ciència a la religió. Tenen un punt de conexió, es clar, però cadascuna hauria d'ocupar-se del que realment li correspon.
Com a ciutadana vull que la política sigui com una gran màquina que funcioni perfectament: que ens sol·lucioni els problemes, que millori el nostre estat de benestar, i que administri justícia de manera imparcial i la igualtat entre tots els homes i dones.
Desprès de tot, havent "patit" el govern de tots els colors de l'arc de San Martí, la sensació és que en política poc importaria si fossim daltònics.
Nessecitariem algú que tingués prou valentia ( i ganes) per crear un partit que no ens volgués vendre un programa ple de promeses, sino que ens mostrés una llista real dels problemes que ens preocupen i la manera més raonable per la seva sol·lució, i oferint la intenció de posar fil a l'agulla, però no prometent el que és impossible.
Està molt bé queixar-nos de la "púrria" que tenim avui dia en política, però... qui de nosaltres (i m'inclueixo a mi mateixa) fem res per canviar-ho? Qui de nosaltres gossaria ser aquesta persona que ens sabès dirigir?
Ni tu ni jo tenim vocació de polítics. I menys a l'estil d'aquests que ens volen vendre el pa sucat amb oli. Jo els dono públicament l'esquena i dintre del que em sigui possible, faré el poquet que pugui estar en les meves mans per veure'ls fracassar en les seves egoïstes ambicions. Ja en tinc prou , aquest color: O "en blanc" o "abstenció", però mai més, mai més! mentre ens haguem de "chupar" tota aquesta colla de farsants, cínics, mentiders, hipòcrites, interessats, privilegiats, etcètera, etcètera...
NO ELS PENSO VOTAR NI EN BROMA. (I em sembla que cada cop hi haurà més gent que farà com jo).
Publica un comentari a l'entrada