VOLA, VOLA, OCELLET
VOLA LLUNY DEL FANG.
FONT-TE AMB ELS NÚVOLS,
I DEIXA'T ACARONAR
PER LA LLUM I LA CALOR.
dissabte, 1 de desembre del 2007
VOLA, VOLA, OCELLET
Publicat per Lluís a 21:46
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Des de la tendresa de l'Ocell de Vidre que beu, assedegat, un petit glop d'aigua que ha trobat en un minúscul forat de la Pedra Plana.
VOLA, VOLA, OCELLET
VOLA LLUNY DEL FANG.
FONT-TE AMB ELS NÚVOLS,
I DEIXA'T ACARONAR
PER LA LLUM I LA CALOR.
Publicat per Lluís a 21:46
1 comentaris:
Aquest ocellet que vola,Lluís,m'ha portat a pensar en el maragallià "Excelsior", ves per on.
Tot i que, tangencialment, puguem trobar alguna concomitància entre l'un i l'altre i, salvades totes les diferències que s'hagin de salvar, l'olor dels poemes és sensiblement diferent,talment com si, entre d'altres qüestions a tenir en compte, hi hagués tot el pes d'un segle passat, un segle feixuguíssim en el qual hem vist entre d'altres espectacles (no enterament, gràcies a Déu)la multitud de tonalitats que pot arribar a tenir el color marró.
Vola, vola, ocellet, vola...
DUC ENGRESCADOR
Publica un comentari a l'entrada