PUBLICAT PER LA LUCIA AL FACEBOOK.

NO VIVAS DANDO TANTAS EXPLICACIONES: tus amigos no las necesitan, tus enemigos no las creen y los estúpidos no las entienden"... Tú eres DUEÑO DE TU VIDA, y tienes derecho a DECIDIR POR TI , qué hacer y qué decir, en el momento que quieras.....si te equivocas, aprendes de esa "mala" experiencia...... si te sale bien, le sacarás provecho y lo disfrutarás. LO IMPORTANTE, es que NUNCA DEJES DE SER TU MISMO, por conformar a los demas. TU VIDA ES UNICA Y SOLO TUYA, disfrútala a tu manera

LA COSA

Poca gent del poble coneix "la cosa". Jo l'he d'aguantar cada dia i us ben asseguro que és terrible tenir un especimen com aquest vivint just al costat de casa teva.
Avui, estava jo tranquil.lament llegint el diari a la porta de casa, quan ha arribat amb el seu cotxe, tot llençant-me una mirada assassina ha aparcat el cotxe uns metres més enllà. Jo he seguit llegint el diari, però amb un estat de nervis deplorable.
La cosa ha sortit del seu cotxe i ha anat resseguint la valla de casa per anat a peu fins a casa seva.
En passar a la meva alçada, ha deixat anat: QUÉ ASCO! i ha continuat amunt.
Si algú vol fer algun comentari...
Que tingueu una bona nit.

ELS AJUNTAMENTS DE LA CRISI

Avui he trobat al TEMPS AVUI un dibuix d'en FER que considero genial. Us el poso aquí.

VISIONS DE PORTO

FOTOS DE PORTO

DARRERA NIT A PORTO.

Doncs això: Darrera nit en aquesta ciutat. Tocarà matinar molt, això sí. Però ha valgut la pena. A tots els que no hi heu vingut mai, no puc fer altra cosa que aconsellar-vos que quan pogueu us hi feu una escapadeta. Amb dos o tres dies en tindreu ben bé prou per conèixer-la bastant a fons
En propers posts, ja us n'aniré explicant força coses i us penjaré les fotos del viatge.
Que tingueu una bona nit.

SENSE DENTS.

Encara que avui sóc una mica lluny, us vull presentar una de les reinetes de casa. És diu Ignis, encara que tots hem acabat anomenant-la Txitxi. Va patir un terrible accident de petita, però per sort li vam poder salvar la vida. Això sí, la pobreta es va quedar pràcticament sense dents.

A L'ENTORN DEL BLOG

El problema que tenen els blogs és, al meu entendre, que sembla que els seus autors facin una mena d'exercicis espirituals amb la teva ment. Què vull dir amb això? Simplement, em dóna la sensació que parlo sol. ja sé que de tant en tant algú (o alguna o alguns o algunes) es prenen la molèstia de veure què he escrit. Però en la gran majoria dels casos la cosa es queda en això. No hi acostuma a haver una interacció entre el lector i l'escriptor del post. Això seria l'hòstia d'interesant, gratificant, creatiu, encoratjador... Suposo que és per aquesta raó (i moltes altres més, suposo) que les xarxes socials estiguin tenint l'èxit que tenen: la interacció entre els comunicadors és plena.
El meu blog m'agrada, n'estic orgullós: d'unes coses molt més que d'unes altres, clar. Però sóc molt conscient que tots tenim dies millors i dies pitjors... absolutament inevitable. Humans que som...
Escriure en aquestes condicions és feixuc, de vegades molt desmotivador. Però això sí, quan l'escriptor es transforma en lector dels seus propis posts, la cosa esdevé sublim: introspecció, viatge cap a l'interior d'un mateix, coneixement i accepatació d'allò que un realment és...
Si avui no us agrada aquest post, us prego que em feu perdonar. avui la lluna tocava d'aquest cantó.

RECOMENCEM

Penso que aquest llarg parèntesi... Doncs això, massa llarg. Hauré de ficar fil a l'agulla i... De nou amb tots vostès!

SVERIGE, UNA ESCAPADA

L'agost passat el Sembrador i l'Ocell de Vidre van tornar a Suècia, per recordar aquell viatge fet durant els Jocs Olímpics i per retrobar una parella d'excel·lents amics, en Bjorn i en Tomás. des d'aquí vull donar-los les gràcies per la seva amistat i per la seva hospitalitat.
Us penjo les fotos del viatge. Als qui no hi heu estat, us servirà per tenir una mica d'idea del país. Cliqueu al damunt de la icona.
Bona tardor a tots.
(Per cert que avui, dimarts, tot revisant aquest post, m'he adonat que les fotos no tenen cap tipus d'informació del lloc on van ser fetes, ni dels personatges que hi surten. Espero que a final d'aquesta setmana pugui posar a cada una una referència escrita.)

FOTOS DE SUÈCIA TREBALL

LA GRAN ESTAFA

Una bona amiga, la Isabel, m'ha fet arribar aquest video sobre la grip nova. Certament és llarguet, però sens dubte val la pena visionar-lo. A mi, a mesura que l'anava veient i escoltant, se m'anaven posant els pèls de punta. No us el perdeu!

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

UN VIDEO VAL MÉS QUE...

PRIMAVERA VS TARDOR

Una setmana climatològicament moguda, aquesta! Vent, fred, núvols, clarianes, arcs de Sant Martí... Això és la primavera. Ja vindrà el bon temps, quan sortim a prendre el sol com les sargantanes. De fet, tothom en té ganes.
Hi ha molta gent que quan els preguntes per l’època de l’any que prefereixen, diuen que la tardor. Jo no. Prefereixo mil voltes la primavera.
És cert que el colors de la tardor són genials, però aquells torrats, ocres i grocs em recorden sempre que comencem el període de l’acabament del cicle anual. Les hores de llum es redueixen dràsticament, el fred senyoreja els carrers del poble, els arbres –no tots- mostren la seva nuesa mentre dormen en el seu llarg silenci, abracem els colors apagats, -grisos,negres, beixos- per anar en consonància amb el temps.
Res a veure la tardor amb la primavera, època del renaixement. El verd nou, amb les seves subtilitats... I el groc de les mimoses florides...I el blanc rosat dels ametllers florits... i el blanc pur dels cirerers...
Ja sé que em direu que esmento uns arbres o uns colors que són més de l’hivern. Sí, és veritat. Però són fills i filles d’un hivern que fuig cap a l’esperança, cap a la il•lusió de la vida nova. Com jo, que vaig néixer un vint-i-u de febrer. Vaig néixer amb les mimoses i amb els ametllers: No és meravellós, això?
“La primavera la sang altera” diu la dita popular. Les hormones adolescents van boges. Tot a la natura vol justificar la dita. Comencem a sentir altre cop el nostre cos, amagat durant els mesos hivernals sota capes de roba. La pell reapareix, la nuesa ens torna a fascinar. L’aire que acarona la nostra pell. El bell sexe que es desperta.
Ja som a la primavera.
Joia sublim del nostre cos.
Gaudi immensurable de la nostra ment.
La tendresa altra vegada...
Vola, vola, ocellet.